A escola e a questão nacional na Catalunha (séculos XVIII - XX)

Conteúdo do artigo principal

Joan Pagès

Resumo

O artigo apresenta alguns marcos importantes da luta pela conquista de uma escola catalã, na criação do sistema educacional espanhol, destacando os conflitos e problemas entre os modelos espanhol e catalão em relação ao papel que eles atribuem à escola na construção de sua nacionalidade - os espanhóis ou os catalães. Primeiro, apresenta uma visão histórica das primeiras tentativas de construir um sistema educacional catalão. A seguir, ele aponta alguns marcos nessa construção até o final da Guerra Civil e uma análise da escola franquista e uma análise do papel desmpenhado pelo Movimento de Renovação Pedagógica Catalã na recuperação da democracia e, com ela, a escola. Catalão durante o regime de Franco e nos primeiros anos da transição democrática.


 


 

Downloads

Não há dados estatísticos.

Detalhes do artigo

Como Citar
Pagès, J. (2018). A escola e a questão nacional na Catalunha (séculos XVIII - XX). Ensino Em Re-Vista, 25(4), 866–891. https://doi.org/10.14393/ER-v25n3e2018-3
Seção
DOSSIÊ

Referências

ABÓS SANTABÁRBARA, A. L. La historia que nos enseñaron (1937-1975). Madrid, 2003.

AINAUD DE LASARTE, J. M. El catalanisme, abans i després de les Bases de Manresa. Crònica d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 1993, nº 53, 31-32.

ALVÁREZ LASTRA, M./ORTE MARTÍNEZ, E. de. Formación del Espíritu Nacional. Segundo año de bachillerato. Madrid: Gráficas Canales, 1955.

ÁLVAREZ OSES, J.A./CAL FREIRE, I./HARO SABATER, J./GONZÁLEZ MUÑOZ, M.C. La guerra que aprendieron los españoles. República y guerra civil en los textos de bachillerato (1938-1983). Madrid: Libros de La Catarata, 2000.

AROSTEGUI,J. Prólogo. In: ÁLVAREZ OSES, J.A./CAL FREIRE, I./HARO SABATER, J./GONZÁLEZ MUÑOZ, M.C.: La guerra que aprendieron los españoles. República y guerra civil en los textos de bachillerato (1938-1983). Madrid: Libros de La Catarata, 2000. P.15-33.

Catalunya sota el règim franquista. Vol. I Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del General Franco. Paris, Edicions Catalanes de Paris.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA,. Escola d’Estiu (1914-1936). Edició facsímil dels programes i cròniques. I Congrés de Moviments de Renovació Pedagògica. Barcelona. Alta Fulla: 1983.

ESCOLANO BENITO, A. La educación en la España contemporánea. Políticas educativas, escolarización y culturas pedagógicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2001.

FONTANA, J. Lafi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1868). In: VILAR, P. (dir.). Ed. 62. Història de Catalunya, v. V. Barcelona, 1988.

GARCIA PUCHOL, J.. Los textos escolares de historia en la enseñanza española (1808-1900). Análisis de su estructura y contenido. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1993.

MARTÍNEZ TORTOLA, E. La enseñanza de la historia en el primer bachillerato franquista (1938-1953). Madrid: Tecnos, 1996.

MARTA MATA. Un període difícil. M.A. In: CANALS, M.T. CODINA, J. COTS, P. DARDER, M. MATA, A. ROIG. La Renovació Pedagògica a Catalunya des de dins (1940-1989). Fets i records. Barcelona. Ed. 62/Rosa Sensat, 2001.

MONÉS, J. Introducció. A l’avantguarda de l’educació. Experiències pedagògiques 1900-1938. Barcelona: Departament d’activitats culturals de la E.T.S.I.I.B. Permanent del Congrés de la Formació, 1972, p.11-17.

NAVARRO, R. L’educació a Catalunya durant la Generalitat 1931-1939. Barcelona, 1979 Edicions 62.

PAGÈS, P. 1972. Política cultural de Prat de la Riba. A l’avantguarda de l’educació. Experiències pedagògiques 1900-1938. Barcelona. Departament d’activitats culturals de la E.T.S.I.I.B. Permanent del Congrés de la Formació, 107-140.

TERMES, J./COLOMINES, A 1992. Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme.Barcelona. Generalitat de Catalunya.